Al món hi ha més de 7000 milions de persones i només una mica més de 900 milions vivim en països del "primer món". D'aquests, uns 200 milions tenim la sort de viure en una ciutat amb mar. Però de què ens serveix als tarragonins formar part d'aquesta privilegiada porció d'humans que tenim la sort de viure en una ciutat del "món desenvolupat" i a la vora del mar, si hi estem totalment barallats?
És incomprensible que una ciutat que té com una de les seves principals fonts d'ingressos el turisme, no tingui accés directe a l'aigua.
Us en feu a la idea de com seria Tarragona si les passejades no s'acabessin
al balcó del mediterrani? Us imagineu poder continuar el passeig fins poder
arribar a tocar de mar? Hi hauria gaires ciutats que poguessin competir amb una
Tarragona com aquesta? Però sembla clar que l'agonia s'allargarà, ja que ADIF no ha previst la inclusió de les dues passarel·les en el pla d'obres de la construcció del tercer fil. Val a dir que el consistori ha formulat la petició de fer les passarel·les a última hora, i ha estat l'excusa perfecta per a que ADIF no les hagi inclòs.
Aquesta situació és penosa. Ens hem de veure barallant-nos per fer unes passarel·les miserables, quan el que caldria fer és un soterrament de les vies d'una vegada per totes. No cal ser un llumeneres per adonar-se'n que els beneficis que reportaria a la ciutat compensarien de llarg la despesa.
Confiem però que qui se n'hagi d'adonar d'aquest potencial no ens faci esperar fins a les obres del quart fil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada