Avui hem
sabut que C's es presentarà a Tarragona a les eleccions municipals de 2015.
L'època de les mitges tintes s'ha acabat, i tot i que a municipis petits
aquesta tendència no serà determinant, en una ciutat mitjana com Tarragona,
aquesta realitat tindrà un paper important.
L'última enquesta del CEO reafirma que "el xoc de trens" segueix
més viu que mai, i que aquest tema no només condiciona la política Nacional
sinó que cada cop més ho fa també a nivell local.
Només tenint en compte la tendència a la bipolarització que pateix la
política catalana des de fa uns mesos, podem entendre que opcions com la de
Ciutadans creixin dia a dia. I també només des d'aquesta òptica s'explica que
els gruix del sobiranisme estigui més aviat poc preocupat per aquest
creixement, ja que si els espanyolistes més extrems pugen, les opcions
electorals netament independentistes, segons
el CEO, encara pugen més. El xoc de trens ha vingut per quedar-se, com a
mínim fins que no es decanti la balança en favor d'una Espanya encara més
centralitzada i homogènia que l'actual, o per contra, fins que Catalunya
esdevingui un estat independent.
Ciutadans ha llegit la situació d'aquesta manera, i per això ha decidit
presentar-se a una ciutat, que és la capital d'una de les demarcacions on més
va créixer les passades eleccions al Parlament de Catalunya.
Saben que juguen a cavall guanyador ja que malgrat representar la part
minoritària de la societat, aquella que considera que Catalunya ha de ser una
regió més d'Espanya, cada cop aconsegueixen més suports electorals. Els seus
són votants que provenen del PSC i en menor mesura del PP, i això ens porta a
fer una nova reflexió en clau local.
Podrà resistir l’envestida l'Alejandro Fernández?. El candidat del PP porta
anys treballant-se el terreny, i ha aconseguit fer quallar un suposat
tarragonisme darrera del qual s'amaga un espanyolisme acomplexat.
La proposta de Ciutadans podria ser atractiva per aquells votants els quals
volen les coses clares, i tot plegat engegaria en orris els plans del PP de
Tarragona, que hauria de competir amb el partit d'en Rivera per "marcar
paquet" espanyolista, fent fugir els seus votants més moderats.
El panorama serà distret, més encara si tenim en compte que segons el guió,
l'any 2015 ja s'haurà dut a terme el referèndum, i es podria donar el cas que
hagin de competir per veure quin és el partit més espanyolista de Tarragona,
tot i estar en una Catalunya independent. Agafeu lloc que la cosa promet.
dijous, 21 de febrer del 2013
diumenge, 17 de febrer del 2013
Un estudi d'El País sobre la docència i la investigació situa la URV al tercer lloc
Segons un estudi publicat pel diari El País, la URV és la universitat catalana amb més qualitat, i la tercera de tot l'estat.
Si fem una petita reflexió ens adonarem de diverses coses:
Si ho jutgem pel nivell que reflecteix l'estudi fet pel diari, les universitats de proximitat com la URV poden donar bons resultats. Cal fer aquest comentari perquè alguns, amb l'excusa de l'estalvi, voldrien que els joves de les nostres comarques haguessin de tornar a anar a Barcelona o qui sap si fins i tot a Madrid, per tal de poder estudiar carreres universitàries, i tancarien centres com els de la Rovira i Virgili.
Per una banda, és evident que el nom URV no ha suposat cap desavantatge a l'hora de ser comparada amb les universitats "rivals", si no fos així, no hauria aconseguit estar en els llocs més alts de la taula.
És evident, a més, que aquell qui realment vulgui tenir informació sobre la URV, en cas que no conegui la zona geogràfica a la qual pertany, amb un simple clic la trobarà, i fins i tot pot suposar la manera d'atreure més l'atenció, ja que la persona que faci aquest esforç extra segur que no s'aturarà només en aquest punt sinó que indagarà més sobre les qualitats de la nostra universitat.
I ja per acabar, el què demostra l'estudi, és que més enllà de si el nom és millor o és pitjor, el més important és que una universitat sigui útil i assoleixi un bon nivell, i sembla que totes dues coses ja s'han aconseguit.
Si fem una petita reflexió ens adonarem de diverses coses:
Si ho jutgem pel nivell que reflecteix l'estudi fet pel diari, les universitats de proximitat com la URV poden donar bons resultats. Cal fer aquest comentari perquè alguns, amb l'excusa de l'estalvi, voldrien que els joves de les nostres comarques haguessin de tornar a anar a Barcelona o qui sap si fins i tot a Madrid, per tal de poder estudiar carreres universitàries, i tancarien centres com els de la Rovira i Virgili.
Per una banda, és evident que el nom URV no ha suposat cap desavantatge a l'hora de ser comparada amb les universitats "rivals", si no fos així, no hauria aconseguit estar en els llocs més alts de la taula.
És evident, a més, que aquell qui realment vulgui tenir informació sobre la URV, en cas que no conegui la zona geogràfica a la qual pertany, amb un simple clic la trobarà, i fins i tot pot suposar la manera d'atreure més l'atenció, ja que la persona que faci aquest esforç extra segur que no s'aturarà només en aquest punt sinó que indagarà més sobre les qualitats de la nostra universitat.
I ja per acabar, el què demostra l'estudi, és que més enllà de si el nom és millor o és pitjor, el més important és que una universitat sigui útil i assoleixi un bon nivell, i sembla que totes dues coses ja s'han aconseguit.
 |
| Font: El País |
dijous, 14 de febrer del 2013
El tercer fil, i les passarel·les invisibles
Podria ser el nom d'una pel·lícula si ho jutgem per la sonoritat, en aquest
cas però, de ben segur que seria un drama.
Al món hi ha més de 7000 milions de persones i només una mica més de 900 milions vivim en països del "primer món". D'aquests, uns 200 milions tenim la sort de viure en una ciutat amb mar. Però de què ens serveix als tarragonins formar part d'aquesta privilegiada porció d'humans que tenim la sort de viure en una ciutat del "món desenvolupat" i a la vora del mar, si hi estem totalment barallats?
És incomprensible que una ciutat que té com una de les seves principals fonts d'ingressos el turisme, no tingui accés directe a l'aigua.
Us en feu a la idea de com seria Tarragona si les passejades no s'acabessin
al balcó del mediterrani? Us imagineu poder continuar el passeig fins poder
arribar a tocar de mar? Hi hauria gaires ciutats que poguessin competir amb una
Tarragona com aquesta?
Però sembla clar que l'agonia s'allargarà, ja que ADIF no ha previst la inclusió de les dues passarel·les en el pla d'obres de la construcció del tercer fil. Val a dir que el consistori ha formulat la petició de fer les passarel·les a última hora, i ha estat l'excusa perfecta per a que ADIF no les hagi inclòs.
Aquesta situació és penosa. Ens hem de veure barallant-nos per fer unes passarel·les miserables, quan el que caldria fer és un soterrament de les vies d'una vegada per totes. No cal ser un llumeneres per adonar-se'n que els beneficis que reportaria a la ciutat compensarien de llarg la despesa.
Confiem però que qui se n'hagi d'adonar d'aquest potencial no ens faci esperar fins a les obres del quart fil.
Al món hi ha més de 7000 milions de persones i només una mica més de 900 milions vivim en països del "primer món". D'aquests, uns 200 milions tenim la sort de viure en una ciutat amb mar. Però de què ens serveix als tarragonins formar part d'aquesta privilegiada porció d'humans que tenim la sort de viure en una ciutat del "món desenvolupat" i a la vora del mar, si hi estem totalment barallats?
És incomprensible que una ciutat que té com una de les seves principals fonts d'ingressos el turisme, no tingui accés directe a l'aigua.
Us en feu a la idea de com seria Tarragona si les passejades no s'acabessin
al balcó del mediterrani? Us imagineu poder continuar el passeig fins poder
arribar a tocar de mar? Hi hauria gaires ciutats que poguessin competir amb una
Tarragona com aquesta? Però sembla clar que l'agonia s'allargarà, ja que ADIF no ha previst la inclusió de les dues passarel·les en el pla d'obres de la construcció del tercer fil. Val a dir que el consistori ha formulat la petició de fer les passarel·les a última hora, i ha estat l'excusa perfecta per a que ADIF no les hagi inclòs.
Aquesta situació és penosa. Ens hem de veure barallant-nos per fer unes passarel·les miserables, quan el que caldria fer és un soterrament de les vies d'una vegada per totes. No cal ser un llumeneres per adonar-se'n que els beneficis que reportaria a la ciutat compensarien de llarg la despesa.
Confiem però que qui se n'hagi d'adonar d'aquest potencial no ens faci esperar fins a les obres del quart fil.
dimecres, 13 de febrer del 2013
L'enterrament de la sardina de Tarragona posa fi a un carnaval amb regust clàssic
Aquest passat dimarts es va dur a terme l'enterrament de la sardina, que marca l'acabament del carnaval de Tarragona 2013.
Des de fa ja uns anys s'està procurant tornar a l'essència d'aquesta festivitat.
Aquest canvi de tendència el trobem per exemple en el fet que el primer premi fou atorgat a la comparsa "Celebració xinesa" del col·lectiu "Aquí hi ha marro", en comptes de concedir-lo a una comparsa d'ambientació "fantasia" tal i com s'ha vingut fent durant els últims anys.
Una altra mostra del clar canvi de tendència que estem vivint, és l'èxit i consolidació de la "Baixada del pajaritu", promogut pel col·lectiu "La Pipel Entertainment" i que comptant només amb aportacions privades, ha estat capaç de mobilitzar centenars de persones, que han viscut el carnaval d'una forma més semblant a com es feia fa vint anys, època en la qual allò més important era l'originalitat de les disfresses i la crítica social.
Caldrà esperar per veure si aquesta transformació es consolida, o pel contrari en un futur comptarem amb dos carnavals diferents, desvinculats entre si, i en els quals en un hi participin la gent del centre de Tarragona i en l'altre la gent dels barris.
El temps ho dirà.
Des de fa ja uns anys s'està procurant tornar a l'essència d'aquesta festivitat.
Aquest canvi de tendència el trobem per exemple en el fet que el primer premi fou atorgat a la comparsa "Celebració xinesa" del col·lectiu "Aquí hi ha marro", en comptes de concedir-lo a una comparsa d'ambientació "fantasia" tal i com s'ha vingut fent durant els últims anys.
Una altra mostra del clar canvi de tendència que estem vivint, és l'èxit i consolidació de la "Baixada del pajaritu", promogut pel col·lectiu "La Pipel Entertainment" i que comptant només amb aportacions privades, ha estat capaç de mobilitzar centenars de persones, que han viscut el carnaval d'una forma més semblant a com es feia fa vint anys, època en la qual allò més important era l'originalitat de les disfresses i la crítica social.
Caldrà esperar per veure si aquesta transformació es consolida, o pel contrari en un futur comptarem amb dos carnavals diferents, desvinculats entre si, i en els quals en un hi participin la gent del centre de Tarragona i en l'altre la gent dels barris.
El temps ho dirà.
Independentistes i Tarragonistes
Davant del procés d'autodeterminació que està duent a terme Catalunya,
alguns polítics de la ciutat han intentat oposar el fet de ser
Tarragonins amb el de ser catalans i independentistes.
Aquests polítics sovint amaguen que, si bé és cert que la generalitat no sempre ha tractat les comarques del sud del principat com caldria, també ho és que les principals mancances de Tarragona sorgeixen com a conseqüència de ser espanyols.
Sovint amaguen que només Espanya té competències pel què fa a les obres que ens han d'unir amb Lleida per carretera. Tampoc diuen res quan el govern central prioritza el corredor central en comptes del corredor del mediterrani.
En definitiva, fan trampes quan intenten vendre que la generalitat de
Catalunya ens és contrària, i obvien que qui més mal ha fet als
tarragonins ha estat l'estat espanyol.
Per això és tan important la iniciativa que un grup de tarragonines i tarragonins han dut a terme des de fa pocs dies. De moment només és un grup a facebook, però si ho jutgem pel nombre d'adhesions aconseguides amb molt poques hores li hem d'augurar a la iniciativa un gran futur.
Podeu sumar-vos-hi a http://www.facebook.com/groups/153541918136680/?ref=ts&fref=ts , tot i que per accedir-hi cal estar registrat a facebook.
Seguirem molt d'aprop els moviments d'aquells tarragonins que no tenen cap problema en cridar "visca Tarragona" i afegir-hi al darrera "i visca Catalunya lliure".
Aquests polítics sovint amaguen que, si bé és cert que la generalitat no sempre ha tractat les comarques del sud del principat com caldria, també ho és que les principals mancances de Tarragona sorgeixen com a conseqüència de ser espanyols.
Sovint amaguen que només Espanya té competències pel què fa a les obres que ens han d'unir amb Lleida per carretera. Tampoc diuen res quan el govern central prioritza el corredor central en comptes del corredor del mediterrani.
En definitiva, fan trampes quan intenten vendre que la generalitat de
Catalunya ens és contrària, i obvien que qui més mal ha fet als
tarragonins ha estat l'estat espanyol.Per això és tan important la iniciativa que un grup de tarragonines i tarragonins han dut a terme des de fa pocs dies. De moment només és un grup a facebook, però si ho jutgem pel nombre d'adhesions aconseguides amb molt poques hores li hem d'augurar a la iniciativa un gran futur.
Podeu sumar-vos-hi a http://www.facebook.com/groups/153541918136680/?ref=ts&fref=ts , tot i que per accedir-hi cal estar registrat a facebook.
Seguirem molt d'aprop els moviments d'aquells tarragonins que no tenen cap problema en cridar "visca Tarragona" i afegir-hi al darrera "i visca Catalunya lliure".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)